-Aquí teniu informació sobre la situació a Catalunya de la política i l'economia.Exercici: Feu-ne un petit resum.
POLÍTICA I SOCIETAT:
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL CAPITALISME
Va ser l'època on hi havia més innovacions tecnologiques i de l'expanció colonial de poténcies europees.
Es comença a utilitzar l'electricitat i el petroli, es redueix la mà d'obra i camperols emmigren a zones urbanes.
També destaca la fusió del capital amb el bancari, un nou tipus de capitalisme, monopolista.
L'OBRERISME
La dècada dels vuitanta marcada per l'organització obrera, els sindicats.
Aquestes organitzacions políticament es divideixene n dos grups:
-Anarco-sindicalisme.
-Socialisme.
El socialisme comença a tenir ressò amb la fundació del Partit SOcialdemòcrata Alemany.(1875)
1883, mort de Marx, socialisme s'esindeix entre els de socialdemocràcia i el més radicals, però s'uneixen en la Segona Internacional.(1891)
IMPERIALISME COLONIAL
Quan l'indústria es desenvolupa, busquen nous mercats i primères matèries primeres i invertir en capital. Poténcies Europees s'enfronten per poder tenir uns dominis colonials a l'Àfrica i Àsia.
L'ocupació colonial es molt ràpida i exploten grans territoris.
LA POLÍTICA ESPANYOLA
Restauració monàrquica vol dir el triomf de una política espanyola consevadora. Havien dos partits conservadors.
Monàrquia borbònica s'enfronta a les guerres colonials on l'Estat Espanyol perd i després més fracassos com en la revolta dels obrers i la guerra amb el Marroc.
Aquesta guerra amb el Marroc posa fi al bipartidisme i al govern de Maura. El govern Canaleja proposa una reforma liberal.
La crisi del 1917 posa fi al sistema de Restauració i formen un govern de concentració on participen nacionalistes catalans. Els moviments obrers continuen amb vagues i diversos atemptats i això desemboca la dictadura del general Primo de Rivera.
POLÍTICA I SOCIETATS CATALANES
NACIONALISME CATALÀ
Moviment nacionalistes s'enfronten amb els centralisme de l'Estat Espanyol. El catanalisme pren força.
Valentí Almirall fun el centre Català per aconseguir l'autonomia catalana.Un grup d'intel·lectuals se separa d'aquest centre i organitzen la Unió Catalanista.
L'ECONOMIA PROTECCIONISTA I LA GUERRA COLONIAL
Catalunya una de les zones més indutrialitzades vol monopolitzar el mercat espanyol i colonial i evitar competència de l'exterior. El camp viu una època de crisi amb una epidèmia que arriba a les vinyes catalanes llavors augmenta la immigració a les ciutats.
EL DESENVOLUPAMENT DEL CATANLISME POLÍTIC
El desastre colonial també afecta a la política catalana.
Es pretén construir un govern catalanista i autònom.
Els obrers s'agrupen o bé a la Conjunció Republicano-Socialista o a diversos corrents anarquistes.
LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquí tens la correcció de l'exercici i el final del resum.
POLÍTICA I SOCIETAT:
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL CAPITALISME
Va ser l'època on hi havia més innovacions tecnològiques i de l’expansió colonial de potències europees.
Es comença a utilitzar l'electricitat i el petroli, es redueix la mà d'obra i els camperols emigren a zones urbanes.
També destaca la fusió del capital amb el bancari, un nou tipus de capitalisme, monopolista.
L'OBRERISME
La dècada dels vuitanta marcada per l'organització obrera, els sindicats.
Aquestes organitzacions políticament es divideixen en dos grups:
-Anarco-sindicalisme.
-Socialisme.
El socialisme comença a tenir ressò amb la fundació del Partit Socialdemòcrata Alemany.(1875)
1883, mort de Marx, socialisme s’escindeix entre els de socialdemocràcia i el més radicals, però s'uneixen en la Segona Internacional.(1891)
IMPERIALISME COLONIAL
Quan la indústria es desenvolupa, busquen nous mercats i primeres matèries primeres i invertir en capital. Potències Europees s'enfronten per poder tenir uns dominis colonials a l'Àfrica i Àsia. L'ocupació colonial és molt ràpida i exploten grans territoris.
LA POLÍTICA ESPANYOLA
Restauració monàrquica vol dir el triomf d’ una política espanyola conservadora. Hi havien dos partits conservadors. Monarquia borbònica s'enfronta a les guerres colonials on l'Estat Espanyol perd i després més fracassos com en la revolta dels obrers i la guerra amb el Marroc. Aquesta guerra amb el Marroc posa fi al bipartidisme i al govern de Maura. El govern Canaleja proposa una reforma liberal.
La crisi del 1917 posa fi al sistema de Restauració i formen un govern de concentració on participen nacionalistes catalans. Els moviments obrers continuen amb vagues i diversos atemptats i això desemboca la dictadura del general Primo de Rivera.
POLÍTICA I SOCIETATS CATALANES
NACIONALISME CATALÀ
Moviment nacionalistes s'enfronten amb els centralisme de l'Estat Espanyol. El catanalisme pren força. Valentí Almirall fundà el centre Català per aconseguir l'autonomia catalana. Un grup d'intel•lectuals se separa d'aquest centre i organitzen la Unió Catalanista.
L'ECONOMIA PROTECCIONISTA I LA GUERRA COLONIAL
Catalunya una de les zones més industrialitzades vol monopolitzar el mercat espanyol i colonial i evitar la competència de l'exterior. El camp viu una època de crisi amb una epidèmia de la fil.loxera que arriba a les vinyes catalanes, com a conseqüència augmenta la immigració a les ciutats.
EL DESENVOLUPAMENT DEL CATANLISME POLÍTIC
El desastre colonial també afecta a la política catalana. Es pretén construir un govern catalanista i autònom. Els obrers s'agrupen o bé a la Conjunció Republicano-Socialista o a diversos corrents anarquistes.
LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA
El 1909 els territoris espanyols al Marroc es rebel•len i el govern decideix enviar-hi reservistes catalans i nois que no podien pagar la quota d’exempció. A Barcelona s’organitza una vaga general pacífica que al final degenerarà en l’anomenada Setmana Tràgica, per la quantitat d’aldarulls que s’ocasionaren.
El 1914 sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, es constitueix la Mancomunitat, que és la unió de les quatre províncies catalanes, que durà a terme una política cultural ambiciosa i eficaç.
El nacionalisme està molt lligat a la industrialització, per tant zones com València i les Illes on la industrialització arriba més tard, el sentiment nacionalista és posterior. A València les tendències valencianistes sorgeixen a principis del segle XX, el 1907 es convoca una Assemblea Regionalista Valenciana. A les Illes la crisi econòmica de finals de segle impulsa un moviment regeneracionista que desemboca en el regionalisme polític, vehiculat a través de La Veu de Mallorca.
Publica un comentari a l'entrada