dijous, 20 de desembre del 2007

BON NADAL!!!

Bon Nadal








Als que se'n van a viure a Austràlia,


als que es queden sempre a casa,


als que riuen per res,


als que tot els hi preocupa,


al que mai truca,


a qui no pot sofrir el fred,


a qui estrena un microones,


als bojos pel cinema,


als que floten pel planeta,


als que han nascut a Lleida,


a qui se'n refia de la sort,


als que passegen pel món,


als que mengen de tot,


als que compren i compren,


als que miren el carrer,


als que viuen com reis,


als que prenen te verd,


als físics i als químics,


als professionals sanitaris,


als egoistes i als solidaris,


als que esperen e-mail's,


als republicans i als seus fans,


als que caminen sense parar,


als amics de Toledo, Granada,Sevilla, Tarragona, València i Màlaga,


als que ara guarden dol,


als que estudien al vol,


a qui té la clau del temple romà,


als que es passen de llarg,


als que parlen en aquell to tan amarg,


als que han fet el doctorat,


als que han viatjat a Sudan,


als que dominen els mots,


als que els hi domina el dolç,


als que viuen dels records,


als que viuen el futur,


als que llegeixen això,


als que callen quan tenen raó,


als que criden a cada segon,


als que pugen a peu les escales,


als que baixen amb ascensor,


als astrònoms i als astròlegs,


als mestres i als meteoròlegs,


als pedagogs i als podòlegs,


als psicòlegs i filòsofs,


a qui li agrada viure de monòlegs,


als illencs,


als funcionaris i banquers,


a qui esquia de seguida,


a qui es queixa de la vida,


als publicistes i als artistes,


als que són de Madrid,


als que reneguen del risc,


a les bibliotecàries de Cocentaina,


als que fan miracles a la cuina,


als que dormen de dia,


als becaris i experts en diaris,


als que miren cap a dalt...


que tinguem tots un BON NADAL.

divendres, 23 de novembre del 2007

EXERCICI 2

B) Completeu el text que teniu a continuació (sobre el modernisme i l’evolució de l’obra de Rusiñol),afegint-hi els mots següents (els adjectius, si cal, en plural), dels quals us indiquem el nombre de vegades que apareixen:costumisme (2), costumista (2), decadentista (1), esteticista (3), modernisme (3), noucentista (1), noucentista (1), realista (1), regeneracionista (3), simbolisme (1), simbolista (2).

El modernisme

És difícil fixar els límits del _modernisme_. Se solen proposar aquestes dates:

· com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);

· com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament _noucentista_, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).

El _modernisme_ té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’_esteticista_ (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la _regeneracionista_.

Rusiñol, modernista?

Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter __costumista______________, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.

A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del
_simbolisme_ per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals _simbolistes_ –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.

L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del _modernisme_ (sense abandonar del tot el _costumisme_ vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat _rengeneracionista_ (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut _estecista_ (_simbolista_ per la concepció simbòlica dels personatges i _decadantista_ per la visió del món que se’n desprèn).

Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes _estecistes_ i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més _realista_ –amb l’inevitable regust _costumista_–, alguna d’escadussera de ressò _regeneracionista_ com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el _costumisme_ sense pal·liatius.

L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al _noucentisme_, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.

EXERCICI 1

A) Relacioneu els conceptes següents (tendències dins el modernisme) amb la seva explicació:

1.Art Total

A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.

2.esteticisme

B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.

3.regeneracionisme

C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.

4.simbolisme

D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).

5.decadentisme

E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.



SOLUCIONS:

4-B, 5-A, 1-D, 3-E, 2-C

dimarts, 20 de novembre del 2007

Escena 2: La Caputxeta se'n va cap al bosc.

Després de parlar amb la seva mare, la Caputxeta s'en va cap el bosc, on anant cap allà es troba un gos. Caputxeta com es tan bona, li dona una galeta que porta en el seu cistellet. El gos es posa molt content i se la menja, llavors comença a perseguir a la Caputxeta. Ella decideix quedar-se amb el gos, els dos es posen molt alegres i contents.
Caminant que caminaràs li posa un nom al gosset, "Baldufa".
De sobte la Caputxeta i en Baldufa veuen una coseta molt brillant al terra, s'apropen i...UN EURO, la Caputxeta molt contenta li diu en Baldufa que li comprarà pipes.
Llavors es troben una bicicleta i decideixen pujar per arribar aviat al bosc perque si no es farà de nit.
Arriben al stop, la Caputxeta que es una ciclista de primera s'atura i continua fins arribar al bosc i...


divendres, 16 de novembre del 2007

Pau Durà - Le Illes

Aquí poso un video de un poema de Vicent Andrés Estellés cantat per Pau Durà; Les Illes.

divendres, 19 d’octubre del 2007

Vicent Andrès Estellès



He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any quaranta-vuit.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

V. Andrés Estellés, de Sonata a Isabel

divendres, 5 d’octubre del 2007

Ei! Companys!

Josep Carner


Poso un poema molt bonic que he vist en internet de Josep Carner, l'he vist i m'agradat molt. Petons!

CEL OBERT Josep Carner

El sol, enquimerat amb cada cosa,
amaga tot avui, sa testa d'or.

Sols perquè penso en vós, el dia mor
entre una glassa de color de rosa.


FELICITATS ANNA! PER MOLTS ANYS!